Avui acaben els cent dies de gràcia que tradicionalment se li concedeixen a tots els executius, i que a l'era d'internet es fan eterns. Un temps que s'ha de  respectar  ja que hi ha  regidors de l'equip de govern i també de l’oposició que  no tenien cap experiència política.
 
És clar que el poc renovat equip de govern no  s' ha trobat amb grans   problemes com a altres municipis que han canviat de  color polític, les mangarrufes dels que fa tants d’anys que ens governen a Santanyí,  seguixen estant encobertes. 

 La situació actual del ple amb l'equip de govern en majoria segueix sent molt poc  saludable per a la democràcia municipal. Propostes com la realització d'un ple cada dos mesos, o  anomenar baltes pedaneos en recompensa per la seva feina feta dintre del partit,  o les dietes desmesurades i sense control de l’equip de govern no haguessin sortit si l'equip de govern no tingués aquesta  majoria.

Fins a dia d’avui les úniques coses que s’han pogut veure que ha fet l’equip de govern són festes i bauxes, prova d’això és la web de l’Ajuntament o la premsa, ja sembla que som els que més festa feim de Mallorca,  només hi podem trobar noticies de festes però cap tipus de gestió per solucionar problemes del Municipi que desafortunadament n’hi ha molts.

Hi ha dos grups polítics que estan  fent un esforç important de comunicació e informació, Esquerra de Santanyí i Lliga Santanyí i sembla que aquest esforç pot donar  bons resultats; fets que ho demostren son com la presentació i aprovació al ple ordinari del mes d’ Agost de la moció per a la retransmissió del plens via Internet per part de la Lliga, així com ja ho fan amb les actes del ple , d’aquesta manera  volen acostar la gestió municipal als ciutadans, o la presentació d’alegacions per part de Esquerra a les normes subsidiaries, per evitar un desastre urbanístic a Cala Figuera. 

Cal que l'equip de govern tingui més en compte els grups de l'oposició, no només és el millor si parlam de democràcia, sinó que és el més positiu per Santanyí. A l'actual situació econòmica, amb nombroses situacions irregulars a l'Ajuntament i les dinàmiques tan dolentes i tan complicades de canviar que n'hi ha a l'Ajuntament cal el consens, el diàleg, l'ajuda i col·laboració de tothom.

Font: Ultima Hora, 19/09/11 Sa Foganya.



La representació de “Les Noces de Figaro” ha incitat novament el triomfalisme municipal de l'equip de govern. La necessitat de qualificar qualsevol cosa “d'èxit-rotund- incommensurable-mai-vist” per part dels regidors peperos i de la cap de propaganda de l'Ajuntament comença a parèixer un tic nerviós irrefrenable que s'imposa a l'apreciació objectiva de la realitat.

Objectivament: la representació de l'opera va concitar la presència de molta gent (700 diuen i pot ser ben vera). Mozart va atreure a molt de públic. Es va poder veure a molts estrangers que de ben prest ja “guardaven puesto” a primera fila; també es pogué veure al davant de tot i ben aprop de l'equip de govern, a alguns membres de la direcció regional de les Noves Generacions del Partit Popular (n'Alejandro Jurado per exemple) que suposadament havien pagat religiosament la seva entrada i havien anat a guardar “puesto” (perquè no volem ser mal pensats). Fins hi tot alguns regidors de l'oposició hi acudiren, però no s'assegueren a les primeres files, si no al darrera, entre els comuns.

L'acústica del lloc escollit era nefasta (com ja ho va ser per la representació de Carmina Burana de l'any passat); ho fou tant que es varen haver d'instal·lar altaveus perquè el so arribés a les files de darrera. En termes generals, la representació va estar marcada per les limitacions d'espai, recursos musicals i escènics i per uns intèrprets que varen arrencar molt a poc a poc. En resum, segons un reconegut aficionat a l'òpera santanyiner, la representació fou: “normaleta donades les circumstàncies”.

Subjectivament, aquesta representació ens recorda a la pobre esposa de Charles Foster Kane, Susan Alexander que apareix a la pel·lícula Ciutadà Kane (d'Orson Wells). A la trama, el marit, per satisfer el seu ego i la seva megalomania, construeix un teatre de l'òpera i obliga a cantar-hi a la seva esposa que no té les capacitats ni l'ambició. Aquest fet durà Susan Alexander a cometre suïcidi per escapar de la constant vergonya pública i de l'estrès.

Probablement, a causa d'aquestes limitacions objectives i de les incòmodes cadires de plàstic, una gran part del públic present va abandonar silenciosament aquest “èxit rotund” a la mitja part, deixant un pati de butaques mig buit (o mig ple segons qui ho miri). L'estampida fou tan notable que es va cridar a la gent que seia a les darreres files per avançar-se a una posició més pròxima a l'escenari.

També objectivament, l'organització de la setmana lírica va costar 12.000 euros a l'Ajuntament de Santanyí; no sabem si el nostre estimat Tófol Vidal va aportar res més des de la seva nova butaca de “l'Institut d'Estudis Baleàrics Meritoris i No Obligatoris”. La representació de l'Òpera va durar 3 hores (i hi havia 3 dies de setmana lírica) en conseqüència, aquesta humida nit d'estiu es varen consumir 1.300 euros públics per hora (casi tant car com una boda de bon de veres). Vivim temps de crisi! No hi ha doblers! No hi ha diners! Estam pelats! No podem pagar les nòmines! Oh! Oh! Oh! “Così fan tutte”.

El millor de tot? El “libreto” que presenta un grup de personatges moguts pel desig i l’ambició. Real com la vida.

El grup crític ECOVOZ ens ha enviat el següent comunicat:

ECOVOZ ha solicitado ante la administración la protección de una zona húmeda costera de gran relevancia ambiental lindante al Parque Natural de Mondragó en La Isla de Mallorca.

Ante el uso como aparcamiento de una zona protegida costera de gran singularidad ambiental, hemos procedido a solicitar ante la Dirección General de Costas y el Subdirector General de Dominio Público Marítimo Terrestre dependiente del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, la limitación del acceso rodado a la playa de Ses Fonts de n’Alis, zona situada justo detrás de la playa de Ses Fonts de n’Alis.

Este aparcamiento ilegal está situado en una zona de dominio público marítimo-terrestre. Según el artículo 33.5 del título III de la ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, referente a la utilización del dominio público marítimo-terrestre, quedaran prohibidos el aparcamiento y la circulación no autorizada de vehículos.

Además y según el Plan de Ordenación de Recursos Naturales (PORN) del P.N. de Mondragó, sólo está permitido aparcar en los dos aparcamientos que hay dentro del ámbito del parque.

Actualmente, el uso recreativo masivo está produciendo un conjunto de efectos negativos sobre el patrimonio natural de esta zona, efectos motivados principalmente por un uso excesivo, indiscriminado y, a veces, irrespetuoso, que ha originado una continua recesión del patrimonio natural.

El “estanque” de Ses Fonts de n’Alis es una zona húmeda costera de gran relevancia ambiental, ya que es una de las pocas que se conservan en el litoral de levante de la isla. Aunque en extensión no sea demasiado grande, esta zona húmeda da al P.N. de Mondragó, una singularidad muy importante.

Con una superficie relativamente pequeña, reúne una magnífica representación de ambientes naturales característicos de la región sur y sureste de Mallorca. Este hecho se refleja en la presencia de muchas especies de vertebrados, especialmente de aves. Quizá no se trate de especies demasiado raras, pero demuestran la presencia de una comunidad de aves definida y establecida, así como la posibilidad de incrementar el número de especies si se dan las condiciones adecuadas. Además, como todos los “estanques”, tiene una función muy importante para las aves migratorias. Precisamente, en esta zona litoral Ses Fonts de n’Alis es una de las más valiosas en este sentido.

Esta zona se encuentra protegida por diferentes categorías de protección:

• Área Natural de Especial Interés (Ley 1/1991, de 30 de enero, de espacios naturales y de régimen urbanístico de las áreas de especial protección de las Illes Balears)

• Parque Natural (declarado por Decreto 85/1992, de 18 de noviembre- BOCAIB nº 146 de 31 de diciembre de 1991)

• Lugar de Interés Comunitario (LIC) y Zona de Especial Protección para las Aves (ZEPA), -ES0000145-, de acuerdo con la directiva 79/409/CEE.


Font: Ecovoz.org



Fems al Llombards

Avui publicam una denuncia d'una seguidora del blog:

Buenas tardes,
vivo en una de las casas que han heco nuevas en es Llombards, entre c/ Sa Marina, c/ del Norte y c/ Llaveig. Hace unos meses un vecino empezó dejar su basura en la esquina Norte/Llaveig aunque hay un contenedor en la proxima esquina y contenedores de reciclaje a lado. El no respeta los dias de recogida (que son lunes, miércoles y viernes). Como los demas lo veen, dejan su basura en el mismo sitio. Es especialmente grave los fines de semana. Durante todo el mes de Agosto todos los sabados he hecho fotos. Ya a las ocho de la mañana habia montañas de basura, algunas veces bolsas rotas y comida por toda la calle. No hace falte decir que tambien huele si esta alli durante dos dias. Lo que me molesta lo mas es que son todos jovenes. Son menos de 3 minutos ir al contenedor. Hay gente mayor que apenas pueden caminar, pero deja su basura en dicho contenedor. Sino los que han venida nuevos. Si por favor pudieron avisar y informar del horario del camión. Si hace falta, puedo manda! r fotos.

Un saludo cordial,

Damaris Weiss


Missatges més recents Missatges més antics Inici

Share

Twitter Delicious Facebook Digg Stumbleupon Favorites