El alcalde Galmés, del PP, reclama una revisión del TIL y un respeto a los docentes
Publicat per Admin a 7:30
T. Obrador "El ayuntamiento de Santanyí pide una revisión del TIL tal como está planteado en estos momentos y la continuación de un proceso de diálogo y consenso con todas las partes involucradas en el sistema educativo a fin de diseñar un nuevo programa para la introducción progresiva del inglés con una visión a largo plazo: que no sea un proceso sometido a cambios constantes en función de los resultados electorales, cosa que perjudicaría a nuestros hijos e hijas". Es uno de los puntos de la moción consensuada y aprobada en el pleno extraordinario de ayer, convocado a raíz de una solicitud de la oposición. Votaron a favor el PP del alcalde y diputado Llorenç Galmés, PSOE y Convergència per les Illes. Esquerra se abstuvo.
Dicha moción defiende que no haya "precipitaciones". También rechaza el "vilipendio que se ha vertido contra los docentes".
El edil de Esquerra, Jaume Amengual, se abstuvo advirtiendo de que Galmés en el Parlament ha respaldado cada una de las polémicas decisiones del presidente José Ramón Bauzá. También criticó que los planteamientos de la moción "son ambiguos; no se posiciona claramente en nada, yendo en sintonía con las mentiras y maniobras demagógicas de la conselleria de Educación. Es un texto vacío que no contenta a nadie".
Galmés contraatacó a Amengual con dureza, incluso divulgando públicamente que el republicano no secundó la huelga como maestro. Amengual lamentó las formas del alcalde por meterse en temas personales y apuntó lo contrario: "Hice huelga tres días".
Justo al concluir el pleno, Galmés dejó intervenir a la representante de la Apima de la escuela Blai Bonet, quien reivindicó diálogo, consenso y sentido común. En la sala, con más público que de costumbre, había media docena de docentes. Como en casi todos los pueblos que tratan la educación, no faltaron camisetas de verde.
Pesca y presupuesto "justo"
El pleno ordinario (a continuación del que abordó el TIL) aprobó por unanimidad una moción presentada por el PP de apoyo al sector productivo pesquero. "La flota de arrastre de Santanyí puede verse enormemente afectada", según explicaron. Cuestionando una propuesta de protección, el consistorio aboga por el consenso y los estudios científicos que avalen cualquier medida a tomar.
Asimismo, como ya pasara recientemente en Felanitx, Santanyí también dio luz verde por unanimidad a una moción del PI que exige a Madrid un presupuesto de 2014 "justo" para Balears.
Añadir que se presentaron como nuevos regidores Cristian García Fernández (Cala d´Or, 1979) por la Lliga y Mateu Carbonell Coll (Palma, 1942), PP. El primero es técnico auxiliar de enfermería y el segundo (se ocupará de Economía y Hacienda) jubilado (exempleado de la compañía Iberia).
22 Comments:
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
El següent que em crida l'atenció es el simbol d'un embut a aquestes camisetes verdes. Aquest embut em sona com si d'una cosa o "ment" oberta es volgués tornar a una cosa "tancada" i estreta. Un exemple clar es el que es va veure a la manifestació de 100.000 persones del 29S, gent cridant, però a l'hora de contestar a les preguntes dels ELB (estudiants lliures de Balears), la majoría no s'havia llegit el TIL, o deia que se l'havia llegit per damunt, pero tampoc l'entenien gaire per les contradiccions dels seus arguments. Alguns inclús en el pitjor dels casos deien que es manifestaven només perque no eren del PP o perque es fiaven dels professors. Per tant, tots varen passar per "l'embut" i quan la gent es ignorant més bona de passar es.
Mes tard es van comneçar a augmentat el nombre de professors " de reforç", "orientador"... Resultat, el fracàs escolar anava augmentant més i més, situant a les Illes com actualment es troba, a la cua del fracàs escolar.
Per altra banda, resulta que a Mallorca en aquests moments en vista que la construcció ja esta "morta", es viu principalment del turisme, i em deman: Què passaria si el turisme s'anàs de Mallorca? No vull ni pensar què passaria però se ben cert que els hiverns per mes d'un/a se'ls farien llargs. Mirar al diari, i veure que la majoría de feines demanen Anglès o a Alemany, i veure què als hotels hi ha molts d'estrangers treballant fa mal, i dic que fa mal, perque moltes vegades els amos dels hotels no contracten a gent d'aquí perque no saben idiomes. De què serveix l'anglès a classes fent 2-3h setmanals? Per experiència de res! Professors que ens han fet perdre una classe sencera per cantar una cançó, que ens han fet llegir 10 minuts i la resta de la classe fer deures per fer temps, "AIXÒ ES QUALITAT?". La qualitat du a la consecució d'objectius, no de treure un 5 a un exàmen. Una temporada vaig fer 3 mesos feina amb anglesos i vaig aprendre mes que en 10 anys invertits desde el col•legi a l'institut. Sempre he envejat a les jovenetes estrangeres que venien a Mallorca i què xerraven castellà d'una manera molt clara i que quan els demanaves quant de temps duien estudiant l'idioma deien 3 anys! Impresionant!
Els professors diuen "Si ja duim fracàs amb dues llengues, imaginat amb tres". Per que no deixam d'imaginar coses? Perque unes persones amb plaça fixa i amb bons sous, es neguen a l'esfoç. No volen qualitat? Doncs si volen qualitat, haurien de reciclarse formant-se,ja que si de veritat els hi agrada la seva feina, faran qualsevol cosa per millorar les competencies dels nins i nines. El que crec que ha passat, es que aquests professors s'han tret una carrera i una oposició i ja se pensen ser Déus, tenint un "chollo" de per vida, i al final el que volen es cobrar al final de mes. I tornam una altra vegada, per quina raó les classes han de ser totes en català? Perque quan arriba un nin/a de la peninsula només se li xerra es català, quan a Mallorca tenim dues llengües oficials. Els professors es queixen de que s i fiquen mes hores d'anglès o castellà es destruirà " la propia llengua" o augmentarà el fracàs escolar, però quan el/la probre/a peninsular arriba a Mallorca als professors se'ls hi enfot be si el seu rendiment acadèmic per no entendre les clases baixa. I torn a demanar, això es qualitat? O es imposició? Crec sinseremanet en el trilingïsme, al igual que també crec que com a tota empresa que cerca un benefici, els treballadors que no cerquen el be de l'empresa o que no segueixen les directrius, en el cas de l'educacio per millorar la societat, cercant un progrés social, haurien de ser trets de l'empresa i substituir el personal per gent mes preparada i amb ganes de fer feina pels nins i nines i no només per un sou o raons polítiques. Si de veritat els importessin els nins, haguessin fet vaga a l'estiu quan no hi havia classes.
Primer de tot, jo no soc mestre, per si algú pot pensar que soc part interessada. Soc investigador científic.
Els mestres reivindiquen una educació de qualitat, i això passa per fer les polítiques de manera correcta i no a cop de decret, tal com fa el govern actual. El TIL, com a idea, és bona, això ningú ho nega. Qui no vol que els nins surtin de l'escola sabent tres llengües? Tot i així diré que jo, havent estudiat al C.P. Blai Bonet i després al I.E.S Santanyí, sé expressar-me tant en català (només faltaria!), en castellà i també en anglès (la meva feina no seria possible si no en sabés, i mai he hagut de trepitjar una acadèmia per a millorar-ne el meu nivell). Amb això vull dir que el model que hi havia era suficient, ja que com jo, molta altra gent ho ha aconseguit.
En segon lloc, els mestres no es pensen ser déus, ni molt menys. Molts han perdut un mes de sou per a defensar quelcom que creuen just. Quants dels que els critiqueu estaríeu disposats a perdre un jornal? I si algú que, tot i defensar el que tot el cos docent de Balears defensa, no ha fet vaga, potser és perquè no li ha quedat més remei. Ho heu pensat això?
Si voleu atacar, també podeu atacar al Batlle del poble, que al Parlament vota a favor del TIL i ara promou això, per quedar bé de cara a la galeria. O no?
Els mestres han protestat perquè el que proposa el (des)Govern no té cap sentit: com voleu que, un nin que no té nivell d'anglès suficient (perquè a segons quin curs, no es té el nivell de comprensió ni de català o castellà tan sols) entengui a un mestre que tampoc el té (doncs fins ara no era necessari que el tingués)? Creieu que pot anar bé? El que s'ha de fer és anar implantant això a les noves generacions de nins i nines, des del primer curs d'infantil, i anar formant els mestres per a tal afer. Però a poc a poc, no a cosses.
L'altre gran (i preocupant) motiu és l'arraconament de la nostra llengua, el català. La meva opinió (i la de molta altra gent) és que el TIL no és més que una maniobra per tal de reduir l'ús del català a l'escola, i que s'imposi el castellà. Jo demano però, als que criticau això, que teniu en contra de la vostra llengua? És la llengua pròpia de les nostres illes des de fa 784 anys! De molt abans que arribés el castellà!!! Si ve algú de fora, és el més normal del món que aprengui la llengua pròpia! Jo he viatjat per molts llocs, i el primer que faig és aprendre algunes de les expressions de la llengua pròpia de cada lloc. Per educació, per coherència. Aquí a Balears, la llengua pròpia és el català, agradi o no. El castellà és cooficial, i n'estic ben content de saber-la també, no en faltaria d'altre! Sabent les dues, m'ha costat molt menys entendre el francès i l'italià, per posar un exemple. Però per sobre de tot, la meva llengua és i sempre serà el català, i tenc tot el dret (i la intenció) d'emprar-la per tot arreu del territori balear.
Per acabar, diré que és molt significatiu que el TIL hagi aconseguit una cosa que no s'havia aconseguit mai: posar d'acord a una immensa majoria de la ciutadania Balear. Mai ens hem caracteritzat per ser un poble unit, amb sentiment de poble (com sí que passa a Catalunya). Potser això sigui la llavor d'alguna cosa millor per a tots nosaltres. Discrepar de aquesta opinió que poso aquí és ben lícit, però espero que penseu una mica i que repenseu els que critiqueu els mestres (i la majoria de la societat), doncs ells saben què és ensenyar, i volen el millor per a que en un futur no ens trobem altre vegada en una situació com l'actual.
El fet que el castellà no necessiti de certificats per a llocs de treball a les Illes i el català si (almenys fins ara) és per tal de garantir que tothom podrà ser atès en la seva llengua. Si ve un treballador de la península a le Illes i jo li he de fer una consulta, tenc tot el dret a ser atès en català, doncs és la meva llengua, per dret, per història. i si aquesta persona treballadora no m'entén, tenim un problema de dret fonametal.
Els comentaris són que el que han aprovat res té a veure amb el que les AMIPAS demanaven, l’escrit presentat no té res a veure amb el que s’ha dit al ple.
El que és pronosticava s’ha complit un ple extraordinari que ha costat uns 6.000 euros per dir que hi haura consens amb el TIL.
A Santanyi, hi ha majoría absoluta del PP i varen votar que si al TIL.
Santanyí esta de moda, Santanyí és diferent.
En Jaume predica el que no creu.
Quine vergonya.