Mares, pares...esqueixem el silenci!!
Mares i pares, ens cal esqueixar el silenci, no restem còmplices davant aquestes actituds dictatorials del govern que sofrim i que no té altre objectiu que fer desaparèixer la llengua en que pensem, xerrem, i estimem...Aquest odi visceral i ancestral del nacionalisme espanyol que representen Bauzà i companyia contra la nostra perseguida llengua que ens conforma com a país, i articula una manera de fer i de pensar diversa, va quedar palès divendres de manera tràgica i obscena. Perquè després de la farsa de que el que es vol amb el TIL és que les nostres filles i fills aprenguin anglès, la màscara dels suposats demòcrates, simplement perquè van ser votats, els hi va caure definitivament al dur a terme un Decret fugaç que submergeix als inicis de curs en una de les situacions més caòtiques que es recorden en dècades. La dreta segueix cap endavant en el seus objectius: desmantellar lo públic, i assassinar el català.
Així doncs, ens cal rompre el silenci i està al capdavant amb mestres i professors, junts. No només junts en contra d’aquest decret immoral, injust, i de caire dictatorial que maltracta la nostra llengua i ens recorda a temps grisos, obscurs i antics, sinó que també ens cal lluitar per recuperar les beques menjador, les substitucions de mestres i professors abans dels 15 dies pel bon funcionament de les aules, recuperar les plantilles de mestres i professors, recuperar els mestres i professors de suport i atenció a la diversitat tan essencials i necessaris, i recuperar les ràtios d’alumnat a les aules que hi havia almenys fa dos cursos abans de l’inici del desmantellament de l’escola pública que ha dut a terme la dreta neoliberal des de que ostenta el poder, abusant d’ell i malferint lo públic.
Perquè, recordem, tenim al front de les nostres institucions als més grans odiadors de lo públic, un odi que és inherent en ells, i dia rere dia lluiten per fer possible la degradació de lo públic per poder tenir raons per defensar la privatització i fer creure a la ciutadania que només lo privat funciona, fent possible, així, el seu macabre somni, la desaparició de la igualtat d’oportunitats, la consciència crítica, i en definitiva la democràcia.
I ens cal rompre el silenci, per deixar de ser còmplices de l’abús de poder que fa el govern del senyor Bauzà amb una flaire feixista i dictatorial que escarrufa. I ens toca, sens dubte, a les mares i als pares posar-nos al costat dels mestres i professors que tenen el coratge, la valentia i el cor per lluitar per una escola pública digna. Per fer possible un futur de ciutadans lliures i demòcrates. Perquè si els polítics que estan al capdavant de les institucions no són capaços de ser un model democràtic, ens cal, a nosaltres, donar exemple a les nostres filles i als nostres fills. perquè la democràcia és una tasca infinita, i una part essencial d’aquesta tasca està en les nostres mans avui.
Lluitem, doncs, per l’educació, per la democràcia, per deixar un país decent als nostres fills, i per deixar un fills decents pel país del futur. I això passa, inevitablement, per esqueixar el silenci i posar-nos del costat dels mestres i professors que cada dia encenen el futur als ulls de les nostres filles i fills.
J. JESÚS CAMARGO
8 Comments:
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
Qui vulgui seguir pensant que el TIL és un avanç dins la comunitat educativa i no una "arma" per arraconar la nostra llengua (el català), demostra que no sap de què parla.
M. Antònia Munar Adrover.
Ah! Hi ha una cosa que se diu diccionari, que serveix per no fer faltes d'ortografia, per si qualqú no se n'havia assabentat encara.
A l'escola on jo treball, aquests dos darrers anys, ens han eliminat un suport a jornada completa a segon cicle, i així s'ha deixat de reforçar l'aprenentatge de la lectoescriptura en català i castellà. Ens han reduït les hores de l'auxiliar de conversa (en anglès) fins a les sis hores setmanals, completament insuficients per una escola de tres línies (aproximadament 27 grups classe). El curs passat vaig veure com un grup de quart de primària arribava als trenta alumnes. Jo aquest curs partesc amb 26, però sempre en solen arribar dos o tres de nous, o sigui que segurament ens acostarem als trenta. I li parlo només de la meva escola perquè és el que veig i visc cada dia. Per això, en aquest pare, el voldria convidar a reflexionar, a pensar que és completament contradictori que els actuals governants, per una banda, prediquin que volen millorar l'actual model i reduir el fracàs escolar i que després, per l'altre costat, duguin a terme accions com les que li he concretat.
També pens que estimar la nostra llengua i la nostra cultura no és una pura qüestió de llinatges.
J. Pons
P. Vidal
Com podem millorar si els que ens govenen a Santanyí no tenen idea del que es fer feina, es pensen estar sobradament preparats, però només han fet feina a l'ajuntament, no saben que es no arribar a fi de mes, no poder pagar les factures, nòmies als seus treballadors, viure un concurs d'acreedors, negociar....
No és l'educació és tot el sistema que va de mal en pitjor.
Dicho esto, alguien se ha preguntado realmente que es lo mejor para los niños? Y no, no me vale el cuento que le han vendido a los niños en las escuelas los profesores para poder así cobrar su sueldo sin dar clases. Porque yo sí creo que una educación trilingüe es lo mejor para los jóvenes de Baleares (y sobretodo de Baleares! que haríamos nosotros sin el turismo!?!) y sino, que alguien me diga como se ha sentido yendo de viaje, a estudiar, lo que queráis en el norte de Europa. Yo he sentido vergüenza de hablar el inglés que hablo y me he dado cabezazos por no haberlo estudiado mucho más con anterioridad. Pero bueno, yo entiendo que no se puede renunciar a una promesa de vida de ir a trabajar unas cuantas horas durante nueve meses al año y cobrando un sueldo fijo tan fácilmente (quién me mandaría a mí a meterme en la empresa privada?!)