Grafitis a Santanyí




Si la caseta de la ronda de Santanyí, propietat dels familiars del regidor d'urbanisme de Santanyí, se l’hi ha canviat l’us inicial, el qual era guardar les eines de l’empresa constructora que va fer la ronda i ara el seu nou us és el ser base d'un artista en "grafitis" .

També es deu haver canviat l’us al pavelló municipal, que també és base d’altres artistes de grafitis.




4 Comments:

  1. Miquel Amengual said...
    S'ha de necessitar ulleres per dir que els grafitis de la paret del pavelló i de l'institut son ART, pero en fi.....

    Això es el vandalisme d'alguns joves del nostre poble.
    Julià Vila said...
    És ben segur que no hi cap ciutat en tota Europa, on no hi hagi graffitis escampats per tot. A jo tampoc no m'agraden (els "vandàlics"), però formen part del nostre temps i de la societat individualista que els hi hem muntat als nostres joves a base de noves tecnologies i inculcant-los idees neoconservadores on s'empren paraules com solidaritat, igualtat, llibertat o democràcia amb una perversitat que quasi li giren el significat 180 graus.
    Un jove que no li agradi el futbol o el bàsquet ho té cru. No hi ha enlloc on el jovent pugui reunir-se i "fer alguna cosa", no fer el-que-els-regidors-del-PP vulguin-que-facin, sinó fer el que ells vulguin. Però això, aquí, no ho entenem. Al terme de Santanyí, i sobretot a Cala D'or, els joves (no els ninets malcriats de casa rica) no tenen on formar s'ase, es troben a les cantonades, i fan el que poden per entretenir-se.
    I no em vingueu amb les comèdies de que "en es meu temps no teniem temps d'avorrir-nos o si jo comandés no n'hi hauria cap de graffiti" Ja m'agradaria veure els que diuen això, de joves, convivint amb el jovent actual. El que s'ha de fer des de l'Ajuntament és una cosa tan senzilla com ESCOLTAR el jovent. Tot el jovent, sobretot els més desafavorits, no només els pijos de casa bona com es fa ara. No esperar-los al centre d'informació, sinó anar als instituts i demanar-los(a tots) què és el que voldrien, o el que és més important: quines són les seves preferències, i actuar d'acord amb les seves preferències, i no amb les nostres, i molt manco amb les dels nostres regidors del PP -Deu ens guardi-
    Miquel Amengual said...
    Vas molt equivocat, son els pares els que qui han d'escoltar als seus fills, jo no vaig creixer jugant a basket ni a futbol i mai em va pegar pel vandalisme del carrer i creu que hi vaig estar pels cantons amb els meus amics....
    Avui dia, a moltes families les fan nosa els seus fills, s'estimen més tenirlos pel carrer que haver de perdre tems en intentar inculcar-los uns valors morals per entendre la societat actual i no per fer el vandal pel nostres carrers ni enbrutant les façanes dels edificis públics.

    I tant si t'agrada com si no t'agrada te diré en temps den Franco això no passava, podias deixar ses claus de ses escases posades i ningú li passava pel cap d'entrar a cercar-hi res i el jovent anava mes viu i no hi havia tota aquesta colla de delinqüencia juvenil culpa en el 90 per cent dels seus pares i no dels polítics siguin del color que siguin.
    Julià Vila said...
    Et contradius.
    "I creu que hi vaig estar pels cantons amb els meus amics..." Per una banda i "s'estimen més tenir-los pel carrer que haver de perdre temps..." Per l'altra no crec que vulgui dir que a ca teva no t'escoltaven. I clar que no.
    El que passa és que "el carrer" d'ara no té res a veure amb el de fa 45 anys, ni l'interior de les cases, ni la mentalitat i la cultura dels seus habitants. És ben vera que s'han perdut molts de valors, morals i ètics sobretot, i sembla que són valors irrecuperables. També és vera que una becculada a temps de vegades és el millor remei per evitar mals majors.
    Una altra cosa ("tant si m'agrada com si no"??) també és ben vera: en temps de l'insurrecte militar colpista Francisco Franco (deixem-nos de col·leguismes) això no passava, és ben cert. Però si n'anam a cercar els motius veurem que tenen molt poc a veure amb la bona educació. En portes del 2010 no perdré es temps argumentant les calamitats d'una dictadura feixista, simplement vull dir-te que per res voldria tornar a aquell temps, que "tant si t'agrada com si no t'agrada" no tornarà.
    El consumisme voraç i l'ànsia vertiginosa per triomfar trepitjant Deu i Maria Santíssima han convertit una societat rural i tranquila amb aquesta jungla que tenim ara. Però mira quí en són els majors responsables d'aquest progrés a la "societat del benestar", ja no parl de partits polítics sinó de mentalitats. Qui s'ha enriquit en poc temps? Qui són els "trepas"?, qui afavoreix la cultura del "pelotazo"? No cal contestar.
    Molts de pares d'aquests nins vandàlics fan més pena que ràbia, no perquè siguin ignorants, sinó perquè entre tots els hem fet creure que són els reis del mambo a base de segles: ADSL, WII, WIFI, GTI, LCD, GPS etc. Tanto tienes, tanto vales. Aquest és el preu que hem de pagar pel desmesurat creixement econòmic que hem sofert a Mallorca. Gràcies a qui?
    Aquests pares ja no tenen cura, però els nins són innocents, i per aplanar-los un poc el camí de la adolescència se'ls hauria d'escoltar, no els mestres i professors que prou feina tenen, sinó des de una àrea de joventut de l'Ajuntament, ni Govern Balear, ni Gobierno de España ni Consell de Mallorca. Cada municipi té problemes diferents i específics i la efectivitat de les mesures és molt major. Però quí hi ha dins el nostre estimat Ajuntament de Santanyí capaç de du a terme una tasca social (paraula desconeguda per segons qui), no ja amb al·lots, sinó qualsevol tasca social. Ningú, només entenem d'urbanisme, doblers i de tàctiques electoralistes.
    Ja sé que això, "tant si m'agrada com si no m'agrada" no canviarà mai, ni el color polític de La Sala tampoc. Per conhort teu i desgràcia meva.

Post a Comment



Entrada més recent Entrada més antiga Inici

Share

Twitter Delicious Facebook Digg Stumbleupon Favorites