Blog del Municipi de Santanyí

L’any 1999 uns mesos abans de les eleccions del 13 de juny la revista Dies i Coses va publicar una entrevista a Miquel Vidal, en aquells temps era el President del PP a Santanyí i acabava de ser elegit candidat municipal a les eleccions.

Després de dotçe anys quan tornam a llegir aquesta entrevista i analitzam les paraules que en Miquel Vidal va dir veim el perquè són necessaris els canvis dels polítics, res del que va dir, que volia fer per Santanyí en aquesta entrevista ,ha estat veritat.

En el moment de l’entrevista es deixava sentir alguna veu que l’acusava de “ traïdoria” i ell ho negava, per aquest motiu l’hi feren la següent pregunta és veritat que al PP de Santanyí hi ha “ vagos”, judes i traïdors, contestà que judes i traïdors són aquells que diuen una cosa i en fan un altre, no creia que n’hi hagués.

De tots és sabut que en Miquel Vidal va ser batle l’any 1999 i encara ho és gracies a tres persones que si no les volen dir judes o traïdors, perquè pot sonar malament, en l’argot polític les diuen trànsfugues, aquestes tres persones es varen presentar a unes eleccions davant el poble amb un partit polític independent amb un cap de llista, varen presentar un programa electoral, eren unes persones que deien que farien unes coses pel bé del Municipi de Santanyí i per això els ciutadans les varen votar, aquesta gent tenia el poder de fer canviar la política del Municipi de Santanyí, però no varen fer el que deien i en van fer un altre, una vegada passades les eleccions varen abandonar el seu partit, els seu cap de llista, el seu programa electoral i es varen vendre al PP i varen fer en Miquel Vidal batle de Santanyí.

A un altre pregunta l’hi demanaren ¿ què pensau que el nostre Ajuntament haguí acumulat el darrer any superàvit de cinc cents milions de pesetes? contestà que segons les normes bàsiques de comportament administratiu públic polític, aquell ajuntament que funcionaria correctament seria es que fes u pressupost per una pesseta i es cap de s’any hagués gastat una pesseta. No és bo que hi hagui deutes a un ajuntament, però tampoc és bo que hi haguí superàvit. Si ha superàvit és que hi ha hagut una manca de previsió de despeses.

Després de tots aquest anys i llegint aquesta contestació que va fer podem deduir tres coses, que ja no pense el mateix de quan li feren aquella entrevista, que va dir mentides o que les coses no han estat com ell es pensava, perquè ara presumeix diguent que ha aconseguit en temps de crisi donar a l'Ajuntament de Santanyí un superàvit de mes d'un milió d'euros i per això som l'enveja del 95 per cent dels Ajuntaments de tota ESPANYA. Però també no s’ha d’oblidar que l’ajuntament de Santanyí es troba entre els ajuntaments més endeutats de Mallorca, tenim un deute de 16.000.000 d’euros.

Segons les normes bàsiques de comportament administratiu públic-polític que va explicar a l’entrevista, veim que hi ha hagut una manca de previsió amb la gestió de l’ajuntament que ell ha fet, perquè no sols tenim superàvit és que a més tenim deute, ha fet tot el contrari del que va dir a l’entrevista.

A la pregunta on se l’hi demanà si haguès de pactar entre els distints partits, amb quin seria impossible l’entessa, va respondre que com sempre havia passat el PP tornaria a treure majoria absoluta, aquí es va equivocar no va treure majoria però tampoc va pactar , va governar gracies als trànsfugues o com les deien en aquells temps els traïdors.

¿Com es veu l’Ajuntament de Santanyí des de Ciutat? Per ventura abans si que les seves curolles eren a Santanyí però ara pense més en Palma que en Santanyí.

També va dir coses com aquestes, “ Però és cert que el jovent està abandonat. Necessita més atenció, necessita solucions pràctiques i directes a n’es seus problemes. Es nostre jovent no ha d’haver de sortir a fora per trobar el que aquí no té. Fomentarem activitats que facin que es nostros joves se sentin orgullosos de ser santanyiners “. A la vista estar com es troba el jovent d’avui en dia a tot arreu del Municipi de Santanyí, després de dotze anys el jovent ha de seguir sortint fora per trobar el que no té.

Una altre pregunta curiosa de l’entrevista va ser “ Teniu alguna recepta màgica per els embossos de tràfic que patim els dies de mercat a Santanyí…” i la contesta va ser que no sols el dia de mercat I els altres dies també. És necessitat prioritària a Santanyí tenir una ronda i treure es tràfic fora des pobla. Fins i tot des d’un punt de vista biòleg. La real litat és que després de tots aquest anys tenim part de la ronda feta, a falta del darrer tram suposadament perquè no ha arribat a l’acord que havia d’arribar amb tots els propietaris, però també la real.litat és que els santanyiners segueixen patint el problema del tràffic, és patètic que les mares amb cotxets s'hagin de jugar la vida (la seva i la dels infants), per que no hi ha voravies per on poder anar. Han de fer els camins per la calçada competint amb els cotxes. És, a totes llums, vergonyós que hi hagi carrers de doble sentit circulatori i els vianants es vegin condemnats a esquivar els miralls retrovisors (i els nens intentar evitar una commoció cerebral).

Un altre pregunta va ser Per cert, teniu previst envellir essent batle? No en cap moment. Crec en la política des nostre president nacional que diu que es càrrecs públics després de dues legislatures han de donar pas a altres persones. No estaré més de vuit anys, en cas de sortir elegit.

Aquesta si que no la complida, sap greu abandonar la cadira quan un la té, el president nacional del PP, el José Maria Aznar si que va abandonar a les dues legislatures i sembla que li ha sabut greu, però en Miquel Vidal, quan va ser batle, sembla que va deixar de creure amb els seu president perquè no ha deixat la cadira, i no sols no hi haurà estat dotze anys que encara ara, vol repetir de candidat per si n’hi pot estar setze, el doble del temps que ell va dir.

També va dir que Però, tothom sigui des partit que sigui, té veu i vot i dret a ser escoltat. Qualsevol votació ha de ser lliure i democràtica Si no tenen veu ni els del seu partit com pot escoltar la veu dels altres partits, la seva política és la de que el que no far el que jo dic va fora.

Una vegada analitzades les paraules que va dir en aquella entrevista queda ben demostrat que ha fet poc del que va dir, que moltes d’ aquelles paraules que va dir un candidat il.lusionat en ser batle no han estat veritat, que alguns dels seus projectes després de dotze anys no han arribat a bon port, però malgrat això encara vol tornar ser candidat municipal.

Hi ha una dita que diu els polítics i els bolquers s'han de canviar sovint i pels mateixos motius perquè si no es canvien sovint com passa a Santanyí arriben a fer pudor.

Cal dir una altre cosa curiosa, el senyor que va fer aquesta entrevista l’any 1999, avui en dia és un de tants d’aquests assessors de l’Ajuntament de Santanyí, amb un sou de 40.757,36 euros anuals.