Homenatge a Blai Bonet



El Teatre Municipal de Santanyí va acollir divendres passat, 3 de desembre, la «Nit Blai Bonet a Santanyí», una iniciativa de la Casa " Museu Blai Bonet " per reivindicar i contribuir a la difusió de l'obra d'aquest autor en l'el seu poble natal.

En aquesta iniciativa col·laboren l'Ajuntament de Palma, el Teatre Municipal de Santanyí i Eumo Editorial, i s'emmarca dins del programa de les Festes de Sant Andreu que se celebrava aquests dies en la localitat mallorquina.

Una vegada més resulta curiós el fet que en aquest acte on es fa un homenatge a una persona il·lustre de Santanyí i il·lustre en la literatura catalana, solament assistís el regidor de cultura de l'ajuntament de Santanyí i cap altra autoritat per part del Partit Popular de Santanyí.

La presentació de l'acte va anar a carrec del regidor de cultura de Santanyí i va fer una crida a la defensa de la llegua catalana i al problema que tenen alguns polítics amb aquest tema.

Convé pensar que la falta d'assistencia en aquest acte no és perquè els nostres polítics del Partit Popular de Santanyí també tenen aquest problema.

12 Comments:

  1. Anònim said...
    Tal vegada sa fes una defensa del MALLORQUI, hi heuria mes gent, lo del pais catala no va amb noltros, si a Valencia poren xerrar en valencia...perque aqui sa de xerrar es catala.
    Anònim said...
    Volem es mallorqui!! no parlam noltros!! XERRAMMMM!!!
    Anònim said...
    Ben dit...res de pestissos catalans
    Anònim said...
    mis hijos son mallorquines ,no catalanes ,soy forastera pero mis hijos han nacido en mallorca y estoy de acuerdo en que aprendan el mallorquin y la historia de mallorca ya que mallorca es su tierra ,pero el catalan ¿por qué?
    Anònim said...
    Porque es la gramatica, señora usted como forastera no escribe en sevillano escribe en castellano, pues lo mismo.
    Anònim said...
    ok es por la gramática y por que tienen que decir que son catalanes cuando son mallorquines esto está pasando en el instituto de santanyi yo soy de Badajoz ,soy extremeña mis hijos han nacido en mallorca son mallorquines
    Anònim said...
    Bueno, Mallurquins fins a un cert punt.
    Anònim said...
    Es mallorquí es un dielecte des català, ni mes ni pus!

    Estudiar català es el mateix que estudiar mallorqui, el que pasa es que ens podem enriquir mes del llenguatje i les maneres d'escriure.

    a més es llibre de català diu tassó i no got!

    Visca Mallorca i es pa amb sobrassada!
    Anònim said...
    Benvolguda extremenya: tu i els teus fills, sou forasters i sempre ho sereu.
    Anònim said...
    Jo crec que si l'idioma en lloc de dir-se catala es digues "ditufi" s'acabaria amb moltes d'aquestes botxades, el problema es que els mallorquins(menorquins, eivisencs, valencians...) no volen identificar la seva llegua amb el nom de la provincia del veinat, no se si esta gaire ben explicat....som un poc cabotes! En canvi els castellanoparlants( espanyols, latinoamericans...) no tenen cap problema en identificar-se amb l'espanyol o castella.
    Anònim said...
    Vas errat, lo que no volem són imposicións lingüísticas d'una altra comunitat, en temps del "caudillo" mos prohibia xerrar sa nostra llengua, ara patim amb inposicions vingudes d'un altre país ..hi ha gent que no volem formar part d'aquest pais(que no paissos)catala, i si per aixó en de votar PP, voterem PP, aquest bloc te data de caducitat, no es que el PP hu fasi molt be...es que es demes heu feis nefast...pensau que sa gent es beneita i tt torn di...vas errat
    Pere said...
    Al que ha dit això de "Volem es mallorqui!! no parlam noltros!! XERRAMMMM!!!" : si tinguessis un mínim de cultura, sabries que a Catalunya hi ha molts llocs on xerren també, que a Catalunya no per tot es parla (o xerra, que és igualment correcte) de la mateixa manera, tal com passa a les Balears i València. Tots els diferents dialectes i maneres de parlar conformen el que coneixem com a llengua catalana, juntament amb la gramàtica comú a tots ells.
    Tal com ha esmentat algú més amunt, gent de Sevilla i de Cuenca, per posar un exemple, parlen de manera ben diferent els uns dels altres, però tot i així estan ben d'acord que xerren espanyol.

    Per altra banda: imposicions lingüístiques de què? Qui t'imposa res? Crec que avui dia tothom és lliure de xerrar l'idioma que vol (o sap, i a jutjar per les faltes que fan alguns, està clar que no el saben bé...). Agradi o no als tancats de ment com alguns de per aquí, i gent que no llegeix gaire, l'idioma que xerram, parlam, rallam, o com sigui que li vulgueu dir, és el català, per molt que el nom que té la llengua que xerram (o alguns pretenen xerrar) sigui el nom de la comunitat on va començar aquesta llengua, és el que hi ha.

    Estudiau un poc, per favor.

Post a Comment



Entrada més recent Entrada més antiga Inici

Share

Twitter Delicious Facebook Digg Stumbleupon Favorites